Foto: Matías, Toni, Jorge, Julián y yo con Patxi LópezHoy jueves 07 de mayo a las 11 de la mañana el socialista Patxi López tomará posesión del cargo de lehendakari bajo el árbol de Gernika. A esta ceremonia asistirán dos vicepresidentes del Gobierno: María teresa Fernández de la Vega y Manuel Chaves.
Y será precisamente en este acto dónde “el cambio” que tanto prometió Patxi empezará a llegar. Para empezar, porqué habrá una serie de diferencias notables con las anteriores ceremonias celebradas: Por primera vez, se suprimirán las expresiones o símbolos religiosos.
Esto comporta que la primera Biblia en euskera se cambiará por el libro de la Constitución. Y además, a diferencia de sus predecesores, Patxi López no jurará el cargo, sino que lo prometerá.
Otro de los cambios es que el socialista no tendrá que pronunciar la expresión utilizada por los anteriores lehendakaris nacionalista “ante Dios humillado”. Dicha frase se sustituirá (respetando el laicismo de López) por una expresión de respeto hacia la sociedad vasca.
Haces bien Patxi, porqué antepones el respeto por encima de cualquier religión. Algo que a mucha gente todavía le falta por aprender. Esto no ha hecho nada más que empezar. Este es el primer pasito del largo camino.
¡El cambio ha llegado a Euskadi!
Y será precisamente en este acto dónde “el cambio” que tanto prometió Patxi empezará a llegar. Para empezar, porqué habrá una serie de diferencias notables con las anteriores ceremonias celebradas: Por primera vez, se suprimirán las expresiones o símbolos religiosos.
Esto comporta que la primera Biblia en euskera se cambiará por el libro de la Constitución. Y además, a diferencia de sus predecesores, Patxi López no jurará el cargo, sino que lo prometerá.
Otro de los cambios es que el socialista no tendrá que pronunciar la expresión utilizada por los anteriores lehendakaris nacionalista “ante Dios humillado”. Dicha frase se sustituirá (respetando el laicismo de López) por una expresión de respeto hacia la sociedad vasca.
Haces bien Patxi, porqué antepones el respeto por encima de cualquier religión. Algo que a mucha gente todavía le falta por aprender. Esto no ha hecho nada más que empezar. Este es el primer pasito del largo camino.
¡El cambio ha llegado a Euskadi!
9 comentarios:
Perfecte. I ara tots a seguir el seu exemple :D
Confíe en que la societat i els polítics continuen avançant a poc a poc en aquest tema.
Espere que en un temps no molt llunyà, la religió vaja fora de les escoles i es trenquen tots els vincles de preferència que té l'Esglèsia amb el Govern.
¡Salut!
PD: Somiar és gratis, ¿no? ^_^
Agur, Ibarretxe AGUR!
Hasta Nunca :)
Vull ser nonacionalista. Això ho vaig decidir ahir mentre veia la investidura de Patxi López com a primer Lehendakari nonacionalista, i així li ho he dit a ma mare mentre amablement em planxava quatre coses. Ni "nacionalista cultural" com s'estila a estes terres, ni "nacionalista a desgana"com es deixava entrevore Fuster, ni tantsols "postnacionalista" com de vegades he barallat.. El nonacionalisme és el futur.
Per què recordem-ho, a Euskadi, com a la resta del món, hi ha nacionalistes i nonacionalistes. i si bé els primers voldrien ser com els segons, els segons ja són com els primers malgrat la manca de necessitat.
Entengueu-me, sent nonacionalista tot són avantatges. Alguns per cert molt obvis malgrat que diàriament ens els recorden - per als despistats- des de la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació estatals.
Entre els més destacats hi ha la flexibilitat que et dona ser nonacionalista. Només pronunciant el terme pots passar d'estirar-te els cabells amb l'oponent a anar junts d'investidura com qui va de pintxos per Donosti. I sense necessitat de fer malabarismes estratègics o ideològics ni de donar difícils explicacions a l'electorat! Com qui toca mare quan es juga a pillar, dir-se nonacionalista és la salvació per a qualsevol situació.
El nonacionalisme unix puix nonacionalistes som i en el nonacionalisme ens trobarem. I desdibuixa dreta i esquerra - com el nacionalisme, cert!- però amb bula i benedicció globals.
I és que allò que més m'atrau de ser nonacionalista és la la facultat que t'atorga de poder assenyalar als altres com nacionalistes. Un terme no dimonitzat sinó directament satànic que ,a força d'usar-lo com a insult, s'ha convertit en sinònim d'un grapat de coses xungues i indesitjables amb les quals cap èsser humà, amb plenes facultats mentals, voldria ser identificat.
Ser nonacionalista és, a més a més, la millor manera de construir la nació. Per banal, per subtil, per delicada i per que es juga al terreny dels bons contra els roïns,. És senzillament la més efectiva. Ser nonacionalista és a més a més elegant, modern i sobretot, discret.
Per tot això i més em declare nonacionalista. Això sí, nonacionalista valencià. I encara més, em compromet a donar un paset més enllà si es donen les condicions. oportunes. Amb un estat al darrere, i tot el que això comporta, em plantege fins i tot abraçar el "no nacionalisme".
Mentre es comprova l'existència d'esta última "no opció" nacional , i algú es planteja deixar-nos triar, fariem bé de mostrar-nos com valencianistes, què és el que som, i treballar amb les ferramentes que disposem per assolir els nostres objectius.
I ja podem posar-nos les piles per que la cosa fàcil no serà si amb l'adéu d'Ibarretxe Euskadi ha deixat de tindre un govern basquista per abraçar el nonacionalisme espanyol de PSOE, PP i UPyD. Nonacionalitzemnos ja, per favor!
Supose que t'hauras quedat agust. No compartisc les teues opinions. Ara també està molt de moda ser nacionalista. Què t'estila a tu també això?
Clar que està de moda ser nacionalista...però espanyol. Tu ho eres? Almenys així actuen els dos grans partits (PP i PSOE). Ja ho dia Fuster, no hi ha cosa més pareguda que un espanyol de dretes i un espanyol d´esquerres. No és roí, creu-me. És una opció ben vàlida i respectable. El problema és que a eixe nacionalisme no se´l nomena com a tal. Pareix ser invisible, ben normal, entra dins de l´ordre natural de les coses. La resta són anacronismes. Mentres, els altres que des de la nostra pròpia consmovisió no considerem Espanya com el nostre marc nacional, som considerats els nacionalistes. Perfecte. Al menys no ens amaguem. Ja m´agradaria a mi no ser-ho. Malgrat estimar-me molt el País, no he sigut mai partidari de banderetes, colorets, himnes. M´estime més les persones i el progrés social. Però que vols que faça. M´obliguen a ser-ho a desplaer...
És trist...
Bravo, bravo!!!
y quien no diga bravo que se le caiga el rabo
(pensamiento filosófico profundo)
És trist que el "canvi" a Euskal Herria, vinga marcat per unes eleccions, les quals abans de celebrar-se, des de d'alt ja les havien manipulat, amb una Llei Antidemocràtica de Partits, la qual la única funció tenia i té, tal com hem pogut vore, deixar fora del parlament l'esquerra abertzale (terme que per cert vol dir nacionalista, no terrorista, tal i com es pensa certa gent).
Qui ha de deixar fora als partits, si realment pensem en un sistema democràtic, són els electors.
A Euskadi, no els van deixar presentar-se, el seu vot fou nul, i van tindre el suport de molta gent tot i que sabien que no anaven a tindre validesa.
Simbòlicament, haurà llevat la religió en el ritual.
Però d'una persona que per arribar ahi, ha llevat 7 diputats, és a dir, la voluntat del 8'84% de la societat basca, poca cosa ens pot il·lusionar.
Que hi haurà un canvi a Euskal Herria, no ho dubto. Ara el que dubto es que sigui un canvi bo... Ho dic perquè durant tota la campanya s'ens està venent la idea que el canvi es bo... No obstant el PP i el PSOE no promulguen la mateixa idea a les comunitats on governen. El canvi a Andalusia o al País Valencià per a PSOE i PP respectivament no es bo. Qui decideix si es bo el canvi és el poble, i el poble basc ha decidit que no vol canvi, per això ha guanyat el PNV un altre cop les eleccions...
Per a mi les eleccions basques han estat la festa de la hipocresia. Tant PP com PSOE han canviat el seu discurs ràpidament amb un sol objectiu: el poder. El PP va dir quan el bipartit a Galiza li va impedir formar govern que s'hauria de prohibir que governés un partit que no guanyés les eleccions. Ara tindrà el control del parlament d'un país on no arriba ni al 15% dels vots... El PSOE fa poc va firmar un pacte amb el PNV per tirar endavant els pressupostos de l'estat a Madrid, ara els ho paga fent un pacte amb l'etern rival per fer-los fora del govern basc, això al meu poble se'n diu traïció...
Aquestos governs de diversos partits solen funcionar mal, i així m'he adonat en els quasi dos anys que porto vivint a Catalunya, on hi ha un govern de coalició en teoria menys conflictiu que el d'Euskadi, ja que tots tres partits són d'esquerres: PSC, ERC i ICV. Així i tot al tripartit no hi ha qui es posi d'acord. El PSC és una branca d'un partit nacional, un partit on milita gent com Bono i Ibarra, que critiquen molt a Catalunya, mentre que ERC és avui mateix el partit que més en clar parla de la independència de Catalunya, de fet el PSC va firmar un estatut que després a Madrid el propi PSOE, com si d'un altre partit es tractés, va retallar i encara no ha signat... El PSC porta 6 anys al govern d'un país on mai va guanyar les eleccions, va portar una idea de canvi del mateix bombo que ara ho fa a Euskadi, l'adéu del Pujolisme, no obstant els catalans paguen cada cop més per circular per autopistes i els seus transports públics continuen al mateix nivell, del famós canvi, no se n'ha vist mes que petits detalls com aquells que menciones al teu article, que si la biblia per la constitucio, que si jurar o prometre, etc etc.
A Euskadi la cosa es encara més negra. Un pacte entre dos partits que porten 20 anys tirant-se dels cabells, criticant cada mesura que feien. Parlariem avui de reforma de l'avort, matrimoni gay, retirada de tropes de l'Iraq, si el govern espanyol fos una coalicio entre PP i PSOE?? Doncs no se si el canvi d'Euskadi serà a bo, no se com sentarà a una de les comunitats més nacionalistes del país veure que té el poder un partit que proclama per tots i per totes la idea de la unitat indivisible d'Espanya. No se quins canvis cap a l'esquerra farà el PSOE a Euskadi si per portar endavant les seves reformes necessita el recolzament d'un partit dretà i en alguns casos, proper al franquisme... Inclus encara més no se quin sentit té veure a PP i PSOE de la mà a Euskadi si després Rajoy no para de culpar a Zapatero de la crisi i s'estant barallant feroçment pels vots a les Europees...
Sincerament i com dic al meu blog a l'article "El mateix gos..." aquest govern a Euskadi té una primera premisa: arribar al poder com sigui, si cal pactant amb l'etern enemic per esfonsar a l'amic, es fa. Això ja està aconseguit, després van les idees, però sempre en aquest ordre, poder i idees...
Publicar un comentario