Fa uns quants anys, Obrint Pas era el grup més popular entre els joves que sentíem Ska en català. Era el més escoltat i el que més gent aconseguia reunir quan s’organitzava algun concert. La Gossa Sorda, per contra, era un grup prou més modest, conegut per gent de Pego (ciutat que els va veure nàixer) i dels voltants, però amb poca difusió en general. Però les coses canvien. En cinc anys he tingut la sort de poder anar a molts concerts dels dos grups, he pogut comprovar les formes d’actuar d’uns i d’altres i, he vist com els components del grup pegolí han estat sempre molt més propers amb el públic. Aquestes reaccions, junt amb el tipus de cançons i de comentaris que es diuen i s’han dit als seus concerts, han provocat que en els últims mesos La Gossa Sorda s’haja convertit en el grup valencià per excel·lència.
En els discos del grup de Pego trobem cançons d'amors correspostos, d’amors trencats, de borratxeres, de la necessitat de conscienciar-nos del canvi climàtic, de memòria històrica, del precari treball laboral, de drogues, de la cultura, etc... ambientades per un ritme frenètic de dolçaines i guitarres elèctriques, que no deixen indiferents a qui els escolten.
No es pot negar que cada grup té la seua ideologia. I que toquen per als partits politics que toquen. Però mentre que La Gossa ha aconseguit que el somni de sentir música en valencià siga ja una realitat prou estesa en la nostra societat, Obrint Pas només ha aconseguit dur debats sobre independència entre el públic.
Fa uns minuts escoltava al youtube cançons dels dos grups. En les de la Gossa Sorda una multitud de comentaris de felicitació omplien la pàgina, tant en català com en castellà, però més en aquesta última llengua (Malgrat i tot, que la Gossa només canta en Valencià). En els d’Obrint Pas, pàgines senceres de comentaris sobre “Independència sí, independència no, Catalunya bona, Catalunya mala, Països Catalans sí, catalans de merda no”.
I en resum, el que vull dir, es que el grup de Pego ha sabut fer-se amb un públic molt més extens i variat, ha aconseguit reivindicar moltes coses amb les seues cançons, ha portat la música en català als reproductors mp3 dels joves, fent un gran favor a la cultura i a la llengua catalana. I en conjunt, totes aquestes accions, ajuden i milloren la defensa de la cultura catalana molt més que assentar-se en cadires a debatre sobre la independència.
Per tot això, Gossa Sorda, T'estime, T'estimo, T'estim ^^
12 comentarios:
Muy valiente por tu artículo. Hasta yo escuchó a la gossa sorda (sobretodo su último disco Saó) y eso que no hablo mucho en valenciano o catalán (a gusto del lector)
Muestran ser más inteligentes que "Obrint Pas" porque cuando mezclas política con música y sobretodo si la política que defiendes es bastante radical, acabas perdiendo a una gran parte de la sociedad.
Como dices en el artículo, la forma pácifica y sin mensajes independentistas y variados (no hablar siempre del mismo tema) les ha llevado al éxito. Que la coca y la megalomanía no les haga cagarla ahora.
Tota la raó
No tiene nada que ver Obrint Pas y la Gossa Sorda. Obrint Pas puede gustar en su modo de hacer música, pero es dificil encontrar en ellos alguna letra que pueda tener un publico amplio; sin embargo la Gossa Sorda si que reune, para mí, esas dos características.
Laura, te he de confesar que se muy poco sobre estos grupos pero lo poco que he escuchado me gusta. Prometo empezar a escuchar a estos grupos.. Siempre es bueno innovar y probar cosas nuevas..
Un abrazoo :)
bona redacció. Tens raó, encara que a mi em falten encara els dos ultims discs per escoltar de la gossa, tinc tanta gossera de posarmelos al ipod...
Salutacions Laura. És la primera volta que escric al teu blog, el qual ja et vaig dir que em semblava força interessant.
Un article que m´estimula a escriure´t certament, sobretot perquè aquestos dos grups són uns dels meus preferits. Compartisc amb tu el favoritisme per la Gossa Sorda, però enfocant-ho més des del punt de vista musical.
El que ja no compartisc tant és la referència que fas d´Obrint Pas. Dir que tant sols creen debat em pareix un poc irreal. Jo crec que ningú pot negar que Obrint Pas va sentar en el seu dia un precedent en un determinat estil de música en la nostra llengua. Un precedent del qual, indefugiblement han begut molts dels grups que des de l´any 2000 fins ara han plenat tot un panorama musical de qualitat i en valencià, a les comarques del nostre País. És meritori, i de llei reconeixer-ho.
D´altra banda es nomena per ací la limitació de públic que poden tenir per les seues lletres. Evidentment a mi hi ha algunes que em semblen desencertades, pensant en clau del valencianisme polític que defense. No ho amague. Però ací entrem en el joc del "políticament incorrecte". Tot allò que no satisfa les nostres conviccions políques pareix ser que siga considera´t com a radical. A mi simplement em sembla una forma més d´exercir una llibertat d´expressió d´idees pròpies a través d´una cosa tant bonica com la música. Per la meua banda els seguiré admirant igual (malgrat alguns aspectes privats que preferiria no descriure).
I crec que vos equivoqueu fent referència a aquesta limitació. Les dades empíriques es poden consultar. És el grup que canta en català més reconegut internacionalment, que ha estat algunes setmanes entre els 10 cds més venuts a l´Estat Espanyol. Haurieu de vore la quantitat de concerts en països europeus i llatinoamericans i l´afluència que provoquen. Crec que els valencians n´hauríem d´estar orgullosos i devanits.
Ací el problema al meu parer el reoriente cap a altre afer. La música en valencià està sotmesa a un apartheid mediàtic per les institucions públiques, que no algunes opcions polítiques, cíviques i festives. Els músics valencians i en valencià no tenen escenari. Tot açò, paradoxalment, en un dels moments de major creació artística en la nostra llengua. Obrint Pas i la Gossa, són al cap i a la fi la mostra de que una proposta feta en valencià no és sinònim de fracàs. Al contrari, fins i tot parlant estrictament de criteris mercantils.
Llàstima que el partit on milites no ho tinga massa clar, i que en aquestes qüestions més que fer, desfaça. Anem parlant...
Salut i música (en valencià i en general)
Bones Laura
Ja vam parlar fa poc d'aquest tema però t'escric aquí perquè faci constar al teu bloc.
Quant a l'etern dilema entre Obrint Pas i la Gossa Sorda, mai m'ha agradat parlar-ne, sobretot perquè considere que són dos grups pràcticament iguals, de fet la Gossa va néixer, com altres milions de grups, del tiró que l'èxit d'Obrint Pas va donar a la música en valencià. Sempre he pensat que aquesta mena de disputa entre ambdós grups és si més no una rivalitat per estar ser el grup insígnia de la música valenciana.
Des del meu punt de vista, en el terreny musical la Gossa és un grup que va quedar obsolet amb Garrotades. Per mi, Saó és un gran disc sí, però que bé podria haver-se anomenat Garrotades II, ja que és una dinàmica excessivament continuista on sols unes poques cançons varien respecte de les anteriors, com ja et vaig dir, si Entre Canuts estigués pegada a Putrefactes, quasi no es notaria la diferència entre ambdues cançons. La Gossa amb Garrotades va trobar una fórmula que li funciona i que seguirá utilitzant mentre vagen les coses bé. Obrint Pas no obstant els he vist més "incursionistes" i més atrevits a l'hora d'entrar en estils diferents al ska-punk, (el seu últim disc Benvinguts al Paradís n'es ple d'una gran barreja d'estils) Quant al tema de les lletres, trobe que precissament qui més "se li ha vist el plumero" són precissament la Gossa. A una de les seves cançons més famoses com és Senyor Pirotècnic fan una crida a una "València aborígen en lluita contra l'ocupant" que és una de les lletres més clares i directes que he escoltat mai, i que en el seu moment va despertar algunes alusions al racisme lligat al nacionalisme pel fet de fer servir el terme "aborígen" Si bé és cert que amb el temps s'han relaxat, culpar a Obrint Pas de centrar-se en l'independentisme, tenint en compte que sense eixir del seu darrer disc trobem cançons com Dakar, el Gran Circ dels Invisibles, L'ultim combat, Benvinguts al Paradís, Camins, que poc parlen de l'independentisme, i dir que la Gossa es centra en altres coses em sembla que no és una afirmació del tot correcta
Quant a la qüestió personal, on Obrint Pas ha estat fortament críticat, em sembla que si fa no fa ambós grups van pel mateix camí, sols que la Gossa va una mica més endarrerit. El famós tema de la coca, coneguda és ja la veritable temàtica de la cançó Última volta, on els entorns propers a Nadal diuen que es una cançó que parla de l'adeu al consum d'aquesta droga... I també cal dir, com ha apuntat molt bé Agustí, que Obrint Pas fa temps que va trencar fronteres, és un grup que ha crescut i ha esdevingut un altra dimensió que el típic grup de poble valencià, és lògic que siguin més inaccesibles. Potser a València la Gossa i Obrint tenen el mateix reconeixement, però aquí a Catalunya, Obrint Pas s'ha fet un lloc al panorama musical i tothom ha sentit parlar d'ells, per trobar algú que conega a la Gossa cal buscar entre els veritables fanàtics de l'ska i l'independentisme. Però com he dit, la Gossa es un grup jove que tard o d'hora, arribarà al punt que ara travessa Obrint Pas, potser en aquell moment la Gossa rebi un fum de crítiques i se'l compare amb un altre grup més jove que ells... Per mi, el fet que els nostres grups trenquen les fronteres i arriben a ser estrelles musicals, ha de ser llegit en clau d'un important vehicle de propaganda per la nostra cultura, i per tant, un fet positiu
Saluts Laura i endavant amb el bloc!
Moltíssimes gràcies per les vostres opinions. Trobe que s'ha format un debat prou interessant. Tant les persones que opinen com jo, com les que no ho fan, m'han fet veure molts altres punts en els quals no havia caigut. Gràcies de nou.
Laurie
- Per a Pere: La cançò de "L'última volta" parla de la coca???
"M'acostumava al teu gest i al teu parlar suau, i a la teua manera de parar la taula i a la manera com rulaves... i a les cançons que més t'agradaven, quan m'inventaves noms i jo m'emprenyava, quan em despertaves amb carícies i em besaves..." ETC (Jo no li trobe trellat jajaja) (La cocaina sap parar la taula)?? xD
A tota manera, no ens enganyem... en l'últim concert de la gossa que vaig veure... Nadal anava de coca fins al cul xD
Si nos ponemos decir quién es más conocido cantando en catalán, mi aportación es Lluis Llach. A ver quién lo supera.
http://www.youtube.com/watch?v=4Zvz2GJaIqI
Segons el que em varen contar, la primera lectura fàcil que es pot fer d'Última Volta és una història d'amor que s'acaba. Pero segons em va dir Sergi Gregori de Callosa, en Pego li varen comentar que tot era un seguit de metàfores del que era el seu adéu al consum de cocaïna. De fet si és així és una cançó molt be escrita i amb una càrrega metafòrica molt bona i molt difícil de realitzar, així que en cas que m'estigui equivocant, li estic fent un favor a Nadal XDDD
Es veritat que la Gossa ultimament està agafant més popularitat, però no crec que siga per les seues lletres, ja que Obrint Pas també té un grapat de cançons que no parlen de l'independentisme, i, com ja han dit per ací, algunes cançons de la Gossa Sorda (sorbetot de les antigues) són molt més directes que les d'Obrint Pas.
Interesant el debat! jaja
la gossa sorda!
camals mullats, quina caliltja, tres de pego, de matinada, farem sao..
pff es massa!
Pero Kayo Malayo.. uns altres cracks! M'agraden tant!
Publicar un comentario