Ella está en el horizonte . Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más alla. Por mucho que yo camine, sé que nunca la alcanzaré.
Entonces... ¿Para que sirve la utopía? Precisamente sirve para eso: Para CAMINAR.
Eduardo Galeano
...
Encontré estás lineas en unos apuntes del examen del lunes y me parecía pecado no escribirlas en el blog, precisamente ahora que yo no tengo demasiado tiempo para escribir.
Nunca alcanzaremos el mundo perfecto, el país soñado, las leyes justas, la paz, el respeto en todo el mundo. Pero si soñamos con la utopía de conseguirlo, lograremos mucho más que si nos limitamos a pensar que "siempre habrá problemas".
...
Y me despido por hoy para retomar el estudio (uf, ya sólo quedan 5 días =) ) con los versos de Lluís Llach:
I caminem per poder ser...
i volem ser per caminar...
6 comentarios:
me encanta la canción de Lluis Llach...:)
:):):D
La utopía tomada como literatura sirve para escribir una mala novela. Tomada en serio sirve para conseguir que manadas de enfervorecidos pierdan de vista su vida real, sus problemas y sus necesidades, su familia y sus amigos, y sean capaces de seguir a cualquier loco convencidos de que pueden más las palabras que las cosas; el resultado suele ser el contrario del esperado... SIEMPRE
Contra Galeano decir que debería hacer el intento de caminar un buen rato mirando el horizonte... seguramente le atropelle un coche
I, per no canviar d'autor...
Viatge a Itaca, LLuís Llach.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Aquí, la canta na Beth!
http://es.youtube.com/watch?v=zp0AtyvusoY&feature=related
El mensaje del texto va ligado a los examenes?? Lo digo por lo de estudiar y estudiar, y llegar al examen y darte cuenta de que te quedaste en blanco y vas a suspender, y por la alineación de los astros consigues copiarte del compañero y sacar el 5 raspadillo... a veces sale peor y te quedas con los malditos 4'8 y esas putadas que inventan los profesores...
Por cierto...
Hola!
Por cierto... llevo 2 años viviendo en Altea y aun no he conseguido ir a la sede del partido allí. Siempre está cerrada ¬¬ y no será porque no lo intento... vivo al lado! Si haceis alguna cosa interesante avisadme que me gustaría ayudar (ya que en mi agrupación no puedo por la lejanía...)
Que vayan bien los examenes...
Suerte!
A mi personalment sempre m'ha agradat creure en la utopia, creure coses que saps que mai passaran, però sobre les que t'agrada pensar. No fas mal a ningú, i tampoc t'enganyes a tu perquè saps que allò que estàs pensant és utòpic i irreal.
Tant de bo moltes de les utopies actuals puguen fer-se realitats en un futur.
Agur Laura, i sort si encara et queda algun examen!
Publicar un comentario