- “Ah! ¿Pero que vosotros habláis en valenciano?
Molt sorpresa sentia anit a una amiga fer-me aquesta pregunta després de que un altre xic es dirigira a mi en català. Érem a Benidorm, al cor de la Marina Baixa, una de les comarques del País Valencià amb total predomini lingüístic del Valencià. Una zona on fins a fa cinquanta anys la gent eixia al carrer i només sentia parlar en la llengua en la qual ara m’adrece a vosaltres, malgrat i tot que el “Tito Paco” haguera prohibit el seu ús. Em va resultar curiosa l’escena i reflexionant després sobre ella em va envair una terrible sensació de por.
Les repercussions de la immigració que Benidorm, a l’igual que moltes altres ciutats costaneres, va rebre als anys seixanta principalment d’Andalusia són tantes que podríem estar hores senceres comentant-les. Ben és cert que la major part de les conseqüències foren beneficioses per a la ciutat però això no lleva que també tinguera el seus inconvenients. Algun problema hi ha quan en una zona, en cinquanta anys, es passa de veure amb normalitat parlar un idioma a que el fet de parlar-ho siga motiu de sorpresa. Vivint en una comunitat amb dues llengües oficials reconegudes, amb bilingüisme escolar i amb lleis per potenciar l’ús de la llengua minoritzada, no puc entendre com encara es donen casos com el que vaig viure anit (ni cal recordar que no són casos aïllats).
I pensant i pensant, em va vindre una imatge al cap: Vaig veure el meu fill en Benidorm, d’ací cinquanta anys, parlant amb un amic mentre que altre xic li preguntava sorprés
“Oh! But do you still speak Spanish?”
Molt sorpresa sentia anit a una amiga fer-me aquesta pregunta després de que un altre xic es dirigira a mi en català. Érem a Benidorm, al cor de la Marina Baixa, una de les comarques del País Valencià amb total predomini lingüístic del Valencià. Una zona on fins a fa cinquanta anys la gent eixia al carrer i només sentia parlar en la llengua en la qual ara m’adrece a vosaltres, malgrat i tot que el “Tito Paco” haguera prohibit el seu ús. Em va resultar curiosa l’escena i reflexionant després sobre ella em va envair una terrible sensació de por.
Les repercussions de la immigració que Benidorm, a l’igual que moltes altres ciutats costaneres, va rebre als anys seixanta principalment d’Andalusia són tantes que podríem estar hores senceres comentant-les. Ben és cert que la major part de les conseqüències foren beneficioses per a la ciutat però això no lleva que també tinguera el seus inconvenients. Algun problema hi ha quan en una zona, en cinquanta anys, es passa de veure amb normalitat parlar un idioma a que el fet de parlar-ho siga motiu de sorpresa. Vivint en una comunitat amb dues llengües oficials reconegudes, amb bilingüisme escolar i amb lleis per potenciar l’ús de la llengua minoritzada, no puc entendre com encara es donen casos com el que vaig viure anit (ni cal recordar que no són casos aïllats).
I pensant i pensant, em va vindre una imatge al cap: Vaig veure el meu fill en Benidorm, d’ací cinquanta anys, parlant amb un amic mentre que altre xic li preguntava sorprés
“Oh! But do you still speak Spanish?”
No hay comentarios:
Publicar un comentario