Que diguen el que vulguen

Més de mig any sense anar a un concert de la gossa sorda.

Veig molt difícil poder anar a un concert abans que s'acabe l'any, així que possaré la tasca dins dels propòsits per al 2011. Sí, quan acabe els exàmens aniré a veure'ls. Encara que haja de pujar fins a Barcelona o baixar fins a Elx. No m'importa.

Però de moment hauré de conformar-me veient-los en els vídeos que tinc d'altres concerts.
Ací us deixe la cançó de "Diuen", gravada en el concert del 07 de maig del 2009 en la sala Mirror de València. Una pasada!! ^^



Que diguen el que vulguen que estem ben vius,
no espereu flors quan ens venut verí... (8)

Amb mono de fer saó xD

Este video fue grabado por una servidora en el concierto de la Gossa Sorda, el 07 de mayo del 2009 en la sala mirror de Valencia.

¡Vaya mono tengo de conciertos! (o, mejor dicho, vaya mono tengo de la gossa sorda xD)



(8) Farem saó que ofegue la sequera i entre les canyes del camí rebrotarannoves idees com llances al vent reconduiran la situació, farem saó... (8)

Tanto jugar con fuego...

Ayer me disponía a coger el autobús número 13 a eso de las cuatro de la tarde cuando me topé con el cadáver de una paloma en medio de la calzada.
Desde que llegué a la capital del Turia, hace ahora ocho meses, comprobé la agilidad de estos animales para habitar en la ciudad. Estas aves sortean el tráfico de manera asombrosa (no se apartan hasta que no tienen un vehiculo justo delante) y se alimentan de maravilla por toda la ciudad gracias en parte a turistas, a personas que les dan de comer directamente y a las sobras de los bocatas de los niños.

Pero tanto jugar con fuego, que al final se queman. Y eso le pasó a aquella paloma ayer.

Al igual que le ha pasado al señor Carlos Fabra. Desde que fuese proclamado Presidente de la Diputación de Castellón en 1995 (al igual que lo fueron en su tiempo su padre, su abuelo, su bisabuelo, los hermanos de su bisabuelo y su tío-tatarabuelo), este señor ha demostrado que su trabajo político está infectado de tramas de corrupción.

Carlos Fabra está imputado por diversas acusaciones: Tráfico de influencias, cohecho, negociaciones prohibidas contra la Administración Pública y fraude fiscal. La Fiscalía Anticorrupción sigue diversos procesos contra él en la Audiencia Provincial de Castellón.

En julio del año pasado comenzó una investigación por un presunto fraude fiscal a la Agencia Tributaria. El juicio, sin embargo, debería haberse celebrado varios años antes. Ya han pasado hasta 8 jueces para este caso y, curiosamente a la hora del juicio, todos se han retirado.
Pero por fin parece que se empieza a hacer JUSTICIA (de la de verdad, no de la de siempre), ya que la jueza que lleva el caso ha acusado al señor Carlos Fabra de un delito de falsificación penado con la cárcel, por estar implicado en una trama para vender plaguicidas ilegales (un negocio que favorecía a una empresa de su ex esposa).

Ésta es la primera de las causas abiertas contra este personaje en los juzgados de Nules que consigue concluir el proceso de diligencias previas de investigación. Esperemos que no sea la última. Que quien la haga, la pague.

Ni siquiera las palomas consiguen escapar siempre del tráfico, no lo olvide Señor Fabra.

P.D. Señor Rajoy, ¿Un político ejemplar, verdad?

T'estime, T'estimo, T'estim ^^

Aquest matí reflexionava jo sobre la trajectòria que han tingut dos dels meus grups favorits: La Gossa Sorda i Obrint Pas. Ja fa més de cinc anys que els escolte i, com li deia a Jorge fa un ratet, el panorama ha canviat radicalment.
Fa uns quants anys, Obrint Pas era el grup més popular entre els joves que sentíem Ska en català. Era el més escoltat i el que més gent aconseguia reunir quan s’organitzava algun concert. La Gossa Sorda, per contra, era un grup prou més modest, conegut per gent de Pego (ciutat que els va veure nàixer) i dels voltants, però amb poca difusió en general.

Però les coses canvien. En cinc anys he tingut la sort de poder anar a molts concerts dels dos grups, he pogut comprovar les formes d’actuar d’uns i d’altres i, he vist com els components del grup pegolí han estat sempre molt més propers amb el públic. Aquestes reaccions, junt amb el tipus de cançons i de comentaris que es diuen i s’han dit als seus concerts, han provocat que en els últims mesos La Gossa Sorda s’haja convertit en el grup valencià per excel·lència.

En els discos del grup de Pego trobem cançons d'amors correspostos, d’amors trencats, de borratxeres, de la necessitat de conscienciar-nos del canvi climàtic, de memòria històrica, del precari treball laboral, de drogues, de la cultura, etc... ambientades per un ritme frenètic de dolçaines i guitarres elèctriques, que no deixen indiferents a qui els escolten.

No es pot negar que cada grup té la seua ideologia. I que toquen per als partits politics que toquen. Però mentre que La Gossa ha aconseguit que el somni de sentir música en valencià siga ja una realitat prou estesa en la nostra societat, Obrint Pas només ha aconseguit dur debats sobre independència entre el públic.

Fa uns minuts escoltava al youtube cançons dels dos grups. En les de la Gossa Sorda una multitud de comentaris de felicitació omplien la pàgina, tant en català com en castellà, però més en aquesta última llengua (Malgrat i tot, que la Gossa només canta en Valencià). En els d’Obrint Pas, pàgines senceres de comentaris sobre “Independència sí, independència no, Catalunya bona, Catalunya mala, Països Catalans sí, catalans de merda no”.

I en resum, el que vull dir, es que el grup de Pego ha sabut fer-se amb un públic molt més extens i variat, ha aconseguit reivindicar moltes coses amb les seues cançons, ha portat la música en català als reproductors mp3 dels joves, fent un gran favor a la cultura i a la llengua catalana. I en conjunt, totes aquestes accions, ajuden i milloren la defensa de la cultura catalana molt més que assentar-se en cadires a debatre sobre la independència.

Per tot això, Gossa Sorda, T'estime, T'estimo, T'estim ^^